dijous, 27 de març de 2008

EN MANEL FONTDEVILA NO HO SAP

Avui el meu ego em demana que us expliqui quelcom que no sap ningú, i un dels protagonistes, l'actor principal, tampoc. De tota manera, com que aquest blog no interessa gairebé a ningú, disculpa'm Jaume, seguirà sent un gran secret.

Jo, de sempre havia volgut ser dibuixant de tebeos, com tants d'altres, però en el meu cas no s'ha perdut res, com podeu comprovar en aquest mateix blog; i d’alguna manera vaig començar col·laborant amb una tira al diari comarcal Regió-7. Us parlo de finals dels anys 70 i principis dels anys 80. Les dates em ballen i també, lamentablement, he oblidat el nom de la persona que em va oferir aquesta oportunitat.

El que recordo, és que ens citarem a la redacció amb el responsable de la redacció, situada en un primer pis, davant d’una plaça de Manresa i molt a prop d’un bar on a sobre hi havia un rètol amb un lloro. Ves per on recordo això i poca cosa més. Volien treure un suplement setmanal i els hi anava bé que hi participés un dibuixant. Al cap de poc ja vaig començar amb els meus dibuixos.

Era la meva època d’estudiant i tenia la gran sort de col·laborar com a dibuixant en un diari, que a llavors no sortia cada dia. Cal dir que fins i tot cobrava, jo que estava disposat a col·laborar gratuïtament, i a més no era una quantitat petita per un nano, i que em tornaven tots els originals, llevat d’alguns que varen perdre. Per tant, no cal que us digui que estic molt agraït a Regió-7 i al seu cap de redacció, de l’època, i del qual no recordo el nom.

Ah, però va arribar el que sempre passava en aquells temps, vaig haver d’anar a la mili, 1982, i en tornar, 1983/4, vaig rebre la següent resposta, més o menys: “... l’espai que et destinàvem l’hem ocupat amb publicitat i en comptes de pagar ara cobrem.”

Però jo sé que això no és del tot cert, perquè apareixia un nou dibuixant que cada cop ho feia millor, el seu nom MANEL FONTDEVILA.

Cal dir que el Regió 7, havia fet una bona elecció, en FONTDEVILA avui és un dels grans dibuixants d’aquest país, com de segur tots sabreu.

Ah, guardeu-me el secret, en MANEL no ho sap. Val més que les coses segueixin així. R.

COL·LABORACIONS A LA REVISTA FD DE LA GARRIGA

Per si algú hi està interessat, que pel que sembla ben pocs, si exceptuem un encoratjador KAP que té la paciència d'animar-me en aquest blog, us faig referència a una web on podreu veure les meves col·laboracions, de fet la única, a nivell de dibuix. (La revista es titula FD i s'edita a La Garriga).

Les tires les podreu veure, generalment, a la primera o última pàgina. També trobareu la col·laboració d'un altre dibuixant, signa com La Mandanga, que no conec personalment, però que ho fa d'allò més bé. Ell utiliza l'ordinador per dibuixar-les, jo sóc més clàssic doncs m'agrada el llapis i la tinta xina.

http://malhivern.com/catala/revistesFD.html

R.

dijous, 13 de març de 2008

LLUÍS ROIG ENSEÑAT (Barcelona, 1870-1949) (BIOGRAFIA 2/2)


Roig Enseñat, nascut a Barcelona al 1870, tenia un do especial pel dibuix i, a més de passar per una acadèmia, desenvolupà, principalment, aquesta habilitat en un taller litogràfic. Aquesta és una empremta que marcarà, i molt positivament, tota la seva obra.

Juntament amb el seu germà instal·là el seu propi taller litogràfic i conseqüència d’això són la infinitat de projectes dibuixats per fer rutllar el negoci, de tots els temes i totes les dificultats que us podeu imaginar. Això si, la qualitat de les obres és, sorprenentment, inversament proporcional a la importància que els hi donava el propi artista. Per ell era ofici, però la resta de mortals en diem art. Dibuixava directament sobre la pedra litogràfica i això; senyores i senyors ara seré pedant, vistos els resultats i per “entesos en el tema” és insuperable. Veure un apunt de qualsevol racó de Catalunya, i mira que en va fer, és un petita delicadesa només reservada a afortunats.

Un cop consolidat el negoci familiar orientà més ferventment la seva vessant artística. Dic això perquè de les seves aquarel·les el propi mercat de l’art posa les coses al seu punt i en la seva època, em podeu ben creure, foren molt preuades i són moltes les exposicions que testimoniaren el seu èxit. Roig Ensenyat era conscient de la seva qualitat artística i el mercat així ho reconeixia.

Però, com que el modest articulista mima el dibuix, vull parlar-vos dels seus dibuixos. Esbossos preparatoris, apunts, dibuixos per a setmanaris de l’època, mostres tipogràfiques per a clients, de tot tipus i a centenes; tots amb una expressivitat que va des del naturalisme de finals del segle XIX fins al modernisme més avançat. En els apunts, els meus preferits, es deixa anar i es nota la desimboltura del traç, a canvi la obra acabada guanya en “prestancia”. Artísticament, Roig Enseñat fou un artista fidel a la seva època i de forma molt destacada. Obra seva la trobem en els millors setmanaris de la època com ara La Tomassa o L’Esquella de la Torratxa, però pels dibuixos que he pogut veure de segur que publicava a moltes altres revistes, doncs fins i tot he pogut veure temes “psicalíptics”. Això sí, són per llepar-se’n els dits. De tota la seva obra, però, tinc una preferència, una obra inèdita que sembla ser que va dibuixar per pur plaer, difícil de comprendre, però he pogut veure vàries il·lustracions del Quixot que estan a l’alçada o superen les millors edicions d’aquesta obra i que han dibuixat els millors artistes de reconeixement internacional.

Abans us he parlat d’un germà, un germà bessó, era en Eduard, sempre al costat i “tapat” per la obra d’en Lluís; però us puc assegurar que ens varem perdre un altre gran artista, i com a mostra només cal contemplar les seves miniatures, exquisides; però en Eduard seguí en Lluís en tot, al taller i a la vida; fins i tot, a l'hora d'escollir esposa triaren dues germanes.

Els germans Roig Enseñat morien a Barcelona al 1949 amb poc temps de diferència. Fins aquí arribà l’ombra del germà “gran”, tot i que eren bessons; sí he dit bessons.
(Publicat al nº x de la revista FD (La Font del Diàleg) del mes de x de 2008)