dijous, 14 d’agost del 2008

EL MEU PAS PEL TCI (Taller del Còmic i la Il·lustració)

El 1984, quan estava en el moment més “àlgid” per ser, o no, dibuixant de tebeos em vaig apuntar al TCI de Barcelona, taller creat per tres "grans" de la historieta: Manfred Sommer, Fernando Fernández i Leopoldo Sánchez.

Jo que admirava el treball de tots tres, no m’ho vaig pensar dues vegades, tot i que m’anaven molt malament l’horari i el lloc on tenien l’estudi.

Cal dir que el qualificatiu de "grans" és inqüestionable com a dibuixants, però com a pedagogs la cosa ja no fou el mateix. En aquell taller varem coincidir una colla de “nanos”, molt il·lussionats, amb talent i ofici molt variat. Les sessions es limitaven a petites, i molt desordenades, explicacions d'algun dels professionals i, seguidament, passar a intentar dibuixar quelcom que fes referència a allò que s'havia comentat. No feien cap mena d'esforç per ajudar a aquella canalla i vista la situació, el treball habitual que tenia i els "calerons" que pagava ho vaig deixar. No vaig veure el final però em sembla que la cosa no va durar gaire.

Fou la meva experiència. De tot allò en tinc un record agredolç, tot i que recordo haver conegut un “nano” de Vic que ho feia força bé, i de fet crec que va arribar a publicar al 9NOU de Vic. No n'he sabut res més. Recordo que els seus dibuixos imitaven l’estil del gran dibuixant belga Comes del que es confessava acèrrim admirador. Em sembla que es deia Coromines.

Una mostra més de que el meu destí no seria ser dibuixant de tebeos, com així ha estat. El món del tebeo no s’ha perdut res, però, com us podeu imaginar, jo n’estic molt de decebut.

4 comentaris:

AS ha dit...

Sempre és una pena que algú amb tanta il·lusió no pugui assolir els seus projectes per causes alienes. Crec també que a l'època de què parles no hi havia tantes plataformes per a donar a conèixer la feina d'un.

A veure quin dia penges al bloc alguna coseta de les que vas fer.

Una abraçada!

rsm ha dit...

Aleix, moltes gràcies pel teu missatge. Et ben asseguro que el món dels "tebeos" no s'ha perdut res.

En el teu cas, el teu treball m'agrada molt.

Fins aviat. R.

Anònim ha dit...

Doncs no sé… Veient alguns dibuixants mediocres que han publicat i que encara publiquen, no n'estaria tan convençut d'aquesta afirmació sobre si el món del còmic ha perdut o no un talent.

Sobretot fa uns quants anys, molts dibuixants no realitzaven aquest treball com a devoció, sinó com una qualsevol. Així anaven les coses, que quant alguns dibuixants bons amb gran técnica i sobretot ofici a les seves espatlles es proposaven fer tallers o cursets per ensenyar a dibuixar, la cosa en alguns casos petava més que una escopeta de fira.

Tinc la sort de no haver assistit mai com alumne en una d'aquestes classes. Dic sort perquè potser m'en haurien fet aborrir i ara no seguiria dibuixant. El meu estil no es el que sén diu comercial i possiblement els guions aborreixen les pedres. Però sí que he pogut veure com treballen alguns d'aquests professionals que de dibuixar en saben però d'ensenyar els hi falta molt.

En molts casos no saben transmetre aquella afició que actualment alguns en dirien frikisme. Per a ells ensenyar es només recitar una lliçò. Si ho captes millor i si no allà tu i la teva consciencia. Quatre tècniques i apa, dibuixa en un foli blanc el que vulguis mentre va passant el temps. Al final del curs probablement sabràs dibuixar, però altres vegades t'hauràs aborrit com una ostra.

Ei! Que tampoc culpo aquests dibuixants! Ser dibuixant es un treball difícil, no només per les tècniques que cal aprendre, sinó perquè també et condiciona el caràcter. Es a dir, si un és introvertit, dibuixant probablement encara ho seràs més, doncs et tanques en el teu mon. Això sense anomenar les "menjades d'olla" que de vegades et venen quant fas algun treball que et resulti força mecànic.

En fi, però el que segur que aquell trio no va poder va esser parar la teva afició pel comic, ja sigui llegint-ne com escribint-ne en aquest blog.

rsm ha dit...

Rosaspage: Moltes gràcies pel seu comentari i disculpes per respondre tan tard.
Efectivament, segueixo, i seguiré, llegint tebeos. Segurament es mereix una resposta més treballada però avui és la única certa, i sincera, de que disposo.
Ah! Enhorabona pels seus articles sobre còmics/tebeos, són francament bons i aporten moltes dades. Seria bo que n'afegís més, però, evidentment, tenim el temps que tenim.
Fins aviat. Ramon.