divendres, 27 de març de 2009

MALALT DE TEBEOS


Era l’any de gràcia de 1978, un dissabte, jo, estudiant universitari de poble, anava a casa dels pares. Hi anava algun dissabte, no pas gaires, a desgrat dels meus pares; però aquell dissabte seria especial.

Situació: estació de Sant Andreu de Barcelona, el tren trigarà a sortir, a llavors era força normal esperar i esperar el tren. Què fer? Em vaig acostar al quiosc que hi havia entrant a l’estació, a mà dreta.

Trama: Com un llampec em vaig dirigir a una portada que no havia vist mai, violenta i barroca. En aquella època Bruguera dominava a bastament el panorama del tebeo. No havia vist res igual, m’estava mirant un centaure desafiant-me obertament. I, per si era poc, portava una “nena” com aquelles que somiava. Aquestes coses passaven i passen. 75 ptes., molts diners per un “pelacanyes” com jo. El tebeo en qüestió era 1984, nº 7 (Josep Toutain editor). Era la primera vegada que veia Corben (Den) i companyia.

Desenllaç: Vaig caure de potes i aquell verí se’m va ficar a la sang per no sortir-ne mai més. Després ja vingueren Totem, Bumerang, Cimoc, Cairo, etc. Allà vaig perdre la innocència i em vaig “doctorar” en tebeos.

Epíleg:
No és ben veritat el que he dit, perquè de molt petit, tres anys ?, ja devorava L’Infantil i el TBO, de tot això en tenia la culpa la meva àvia, a la qual mai li podré estar tan agraït; però sí que era la primera vegada que accedia a un tebeo “per adults”.

dimecres, 18 de març de 2009

LLOPART


Autor: LLOPART i Tresserres, Joan (Calaf, 1858 - Barcelona, 1937).
Signat Llopart, angle inferior dret.
Llegenda: "La Reina del cor" Final
Datació:
Mesures: 22 x 16 cm
Tècnica: Aiguada, tinta i guaix.
Personatge: NP
Publicació: 
Ref: rsm 678-017
(Obsequi G. Llopart)

Autor: LLOPART i Tresserres, Joan (Calaf, 1858 - Barcelona, 1937).
Signat Llopart, angle inferior esquerra.
Llegenda: no n'hi ha.
Datació:
Mesures: 25 x 16,4 cm
Tècnica: Tinta (B/N).
Personatge: NP
Publicació: Desconeguda
Ref: rsm???????

Autor: LLOPART i Tresserres, Joan (Calaf, 1858 - Barcelona, 1937).
Signat Llopart, angle inferior dret.
Llegenda: no n'hi ha. (anotació en blau de l'editor)
Datació:
Mesures: 14 x 22 cm
Tècnica: Tinta (B/N).
Personatge: NP
Publicació: Desconeguda
Ref: rsm???????

dimecres, 11 de març de 2009

JOAN LLOPART i TRESSERRES (Calaf, 1858 - Barcelona, 1937)





Aquest cop seré breu, i no per ganes, sinó perquè no disposo de gaire informació del dibuixant del que us vull parlar. Aquesta situació no és estranya a una bona colla d’extraordinaris dibuixants i els condemna, ai las, a l’anonimat més dolorós. Però, si no podem parlar de l’autor que parlin les seves obres i per una vegada, i no serà la última, sempre amb el permís indulgent de l’editor, voldríem que disfrutéssiu del dibuix.

I tot seguit, les poques dades de que disposem de Joan Llopart i Tresserres, nascut a Calaf l’any 1858 i finat a Barcelona l’any 1937.

Dibuixant i aquarel·lista, estudià a la Llotja de Barcelona. Fou professor de l’escola d’Arts i Oficis del Poble Nou d’aquella ciutat i President del Reial Cercle Artísitc. També utilitzava el pseudònim de Neula. Poca cosa més, excepte que la seva magna obra es reparteix per les grans revistes humorístiques de finals del segle XIX, o ben entrat el segle XX, com ara La Campana de Gràcia, La Tomasa i L’Esquella de la Torratxa. Totes elles propietat del mai prou ben valorat Innocenci López Bernagossi.

El seu és un dibuix hereu de la gran tradició humorístico-satírica del segle XIX, tot i que anà adquirint un gran dinamisme gràfic que el situa, sense dubtar-ho, entre els pioners de la historieta, altrament dit tebeos. Les expressions facials dels personatges, i les seves expressions corporals, són hilarants i palesen amb gran mestratge l’objectiu pel qual foren creats, dibuixats; la sàtira que critica de forma irreverent i sublim. Ho sento però es nota la meva debilitat per aquest autor. I ara, torneu a mirar-vos el dibuix, han passat cent anys i podria ser portada de qualsevol diari actual, o no us diu res la cua davant del Banc d’Espanya. Vosaltres mateixos ...