divendres, 22 d’octubre de 2010

HOMENATGE A EDUARD LLADÓ I TORROELLA: CENT ANYS DE DIBUIXANTS CATALANS (1870 -1950)


En una de les freqüents passejades , sobretot en anys passats, per tendes de vell del barri gòtic de Barcelona, vaig trobar, farà uns anys, un petit tresor. Es tractava de 25 volums recopilatoris dels dibuixants catalans del període que va des de 1870 fins a 1950.

És una obra recopilatòria, de fotocòpies d'una gran quantitat de dibuixos publicats en revistes del període, també hi ha alguns pintors; que s'acompanya, en alguns casos, de descripcions biogràfiques, de les que no s'indica la font.

És una documentació exhaustiva, amb moltes reproduccions, en alguns casos es repeteixen els temes i els autors, doncs no hi ha un ordre; però que m'han estat molt útils per autentificar dibuixos. De fet algunes reproduccions són d'originals que jo tinc a la meva col·lecció. Malauradament la majoria de reproduccions no citen la revista on foren publicades. També hi ha fotocòpies de retalls de la premsa dels anys 70 i 80 amb biografies dels dibuixants; molt útils, perquè jo no els tenia: Hoja del Lunes, AVUI i La Vanguardia.

L'autoria d'aquesta obra és d'EDUARD LLADÓ i TORROELLA i havia estat un projecte que s'apropa molt a un que jo mateix tinc i que no crec que l'acabi fent.

Jo no vaig conèixer l'Eduard Lladó, ni n'he trobat cap referència, però com podeu pensar li tinc una gran estima i, a més, tinc la fortuna de custodiar aquesta obra que jo identifico com un projecte personal i del que en desconec si tenia intenció de publicar-la. M'imagino que l'Eduard ja ha desaparegut d'aquest món, doncs aquesta paperassa no hauria anat a parar a un "drapaire", i situo el seu treball en els anys 70 i 80 del passat segle.

L'obtenció de l'obra no fou gratuïta, em va costar una fortuna i encara avui no m'atreveixo a fer-ne públic el preu d'adquisició, perquè entenc que en vaig pagar massa. Aqui em va fallar la meva capacitat negociadora, però no me n'arrepenteixo de l'adquisició perquè s'ho val.

El cert, però es que encara no n'he tret el suc i avui encara estic classificant el desordre de l'obra.

El treball consta de 9 dossiers dedicats a reproduccions de l'Opisso i 16 dossiers amb reproduccions d'altres dibuixants. N'hi ha un grapat.

De fet a més del seu valor il·lustratiu m'ha permès conèixer altres dibuixants que desconeixia o bé dels que no havia vist cap obra. Alguns d'ells són coneguts, d'altres no en tinc referència o el seu pas pel dibuix fou fugisser: J. Blanco Coris, Vicenç Buil de la Torre, A. Corrons, Pedro Eriz, Filas, Lleó, J. Mur, Josep Pey Farriol, A. Pons, Rè, Solà, J. Vehil; i algún altre de signatura il·legible.

Aquesta referència vol ser un modest homenatge a la tasca d'aquella persona, l'Eduard, i ningú millor que ell mateix per explicar-vos les seves intencions, les descriu en vàries introduccions (*):

>>
Aquests volums formen una breu història de la pintura catalana, fou començada farà aproximadament uns dos anys, . . .
Han sigut dos anys d'intensa i documentada cerca de crítiques i obres en les hemeroteques i biblioteques, . . .
La jubilació dona temps per tot allò que podem proposar-nos, és qüestió de planificar-nos, . . .
Aquest centenari 1850-1950 és potser el que més s'ha distingit pels seus artistes, les facetes del dibuixant o pintor han marcat signes poc inaccessibles, . . .
A la recopilació de les il·lustracions que formen aquest volum he volgut escollir . . . resseguint les publicacions artístiques, les col·leccions particulars, amb la intenció de poder contribuir a fer possible una petita història de dibuix i pintura catalana, la documentació i les petites monografies molt restringides, una petita selecció de les mateixes m'ha proporcionat el plaer de conèixer encara més la vàlua dels nostres dibuixants amb la intenció de preparar-ne un altra per condensar-hi el dibuix referent a la caricatura i dibuix avui conegut com còmic, però per sobre de tot, la meva intenció es retre un homenatge als artistes que ens han precedit
.>>

(*) S'ha respectat la gramàtica i la sintaxi del text original, però s'han corregit les errades ortogràfiques. Si bé l'autor parla també de pintors i pintures, majoritàriament es tracta de dibuixants i dels que són pintors, es tracta d'aquells que en algún moment varen optar per la il·lustració o dibuix impres: Casas, Gris, Grau-Sala, Mallol Suazo, etc.

Gràcies Eduard, siguis allà on siguis.