dilluns, 24 de novembre del 2008

CARLES CONTI ALCANTARA (Barcelona, 1916-1975) (BIOGRAFIA)


He escollit per la meva tornada a aquestes pàgines, un altre dels grans dibuixants d’aquest país, Conti. Què no saben qui és, doncs vostès s’ho han perdut i ara hi posarem remei.
Carles Conti, fou un dibuixant habitual de la majoria de revistes de la postguerra, i fins ben entrats els 70 del segle passat; que molts de nosaltres llegíem, o no, Hola, ABC, Blanco y Negro, entre altres. Hi col·laborava amb el seus acudits gràfics, sintètics i simplistes pel seu estil, molt personal, plens d’enginy i quotidianitat. La quantitat d’acudits que dibuixà en Conti deu ser astronòmica. L’altra faceta del dibuixant, ben coneguda, fou la que el portà a formar part de l’anomenada Escola Bruguera, com els estimats Escobar, Cifré, Peñarroya i altres grans ninotaires de les revistes de Bruguera..
La seva col·laboració amb l’editorial Bruguera s’inicià l’any 1949 amb la revista Pulgarcito i es va anar eixamplant fins abastar totes les seves revistes humorístiques. Títols mítics, com ara, El DDT, Can Can, Din Dan, o Tio Vivo, el qual fou una iniciativa privada d’alguns dels autors claus de la casa, Conti en fou un d’ells, quan intentaren desvincular-se d’aquesta per desavinences amb la seva política; tot i que, finalment, el peix gran es va torna r a menjar el petit i varen tornar a treballar-hi. Amb Bruguera creà infinitat de personatges dels que destacarem: El Loco Carioco, Apolino Tarúguez, Alirón y la ciencia ficción, El Doctor No y su agente Sí, Mi Tío Magdaleno, etc. Conti a més de dibuixar tebeos, en fou guionista, però el seu principal mestratge el deixà en els acudits gràfics.
Conti, havia nascut a Barcelona l’any 1916, on morí l’any 1975, i va iniciar la seva professió de dibuixant de manera fortuïta, doncs treballava d’agent d’assegurances, però la Guerra Civil el va portar a les trinxeres i en acabar, després d’un període de “mili obligada”, va poder publicar els seus dibuixos, doncs el dibuix era la seva veritable vocació, al diari barceloní La Prensa.El seu estil gràfic defuig tota ornamentació, per anar directe a l’assumpte de l’acudit, i res no distreu de l’atenció del tema tractat. Simplicitat, economia i una immensa eficàcia, tot un tractat d’humor gràfic, com un gran mestre. Pel que fa a les pàgines d’historieta si bé es manté aquesta màxima hi trobem, òbviament, una periodificació del “gag”, una mica més d’elements d’ornamentació, els mínims i, sempre, el predomini del pla general, com és típic a l’escola Bruguera. Conti no seguia l’escola Bruguera, l’escola Bruguera és Conti. Busquin a les golfes i recuperin aquells tresors per rellegir en Conti. M’ho tornaran a agrair.

(fotografia d'en Conti d'una exposició a l'IVAM de València el 2019. No recordo quina era)


http://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Conti_Alc%C3%A1ntara