dijous, 27 de març del 2008

EN MANEL FONTDEVILA NO HO SAP

Avui el meu ego em demana que us expliqui quelcom que no sap ningú, i un dels protagonistes, l'actor principal, tampoc. De tota manera, com que aquest blog no interessa gairebé a ningú, disculpa'm Jaume, seguirà sent un gran secret.

Jo, de sempre havia volgut ser dibuixant de tebeos, com tants d'altres, però en el meu cas no s'ha perdut res, com podeu comprovar en aquest mateix blog; i d’alguna manera vaig començar col·laborant amb una tira al diari comarcal Regió-7. Us parlo de finals dels anys 70 i principis dels anys 80. Les dates em ballen i també, lamentablement, he oblidat el nom de la persona que em va oferir aquesta oportunitat.

El que recordo, és que ens citarem a la redacció amb el responsable de la redacció, situada en un primer pis, davant d’una plaça de Manresa i molt a prop d’un bar on a sobre hi havia un rètol amb un lloro. Ves per on recordo això i poca cosa més. Volien treure un suplement setmanal i els hi anava bé que hi participés un dibuixant. Al cap de poc ja vaig començar amb els meus dibuixos.

Era la meva època d’estudiant i tenia la gran sort de col·laborar com a dibuixant en un diari, que a llavors no sortia cada dia. Cal dir que fins i tot cobrava, jo que estava disposat a col·laborar gratuïtament, i a més no era una quantitat petita per un nano, i que em tornaven tots els originals, llevat d’alguns que varen perdre. Per tant, no cal que us digui que estic molt agraït a Regió-7 i al seu cap de redacció, de l’època, i del qual no recordo el nom.

Ah, però va arribar el que sempre passava en aquells temps, vaig haver d’anar a la mili, 1982, i en tornar, 1983/4, vaig rebre la següent resposta, més o menys: “... l’espai que et destinàvem l’hem ocupat amb publicitat i en comptes de pagar ara cobrem.”

Però jo sé que això no és del tot cert, perquè apareixia un nou dibuixant que cada cop ho feia millor, el seu nom MANEL FONTDEVILA.

Cal dir que el Regió 7, havia fet una bona elecció, en FONTDEVILA avui és un dels grans dibuixants d’aquest país, com de segur tots sabreu.

Ah, guardeu-me el secret, en MANEL no ho sap. Val més que les coses segueixin així. R.