dijous, 14 de febrer de 2008

BON (ROMÀ BONET SINTES, Barcelona 1886-1967) (BIOGRAFIA)




Bon, pseudònim de Romà Bonet Sintes, nasqué a Barcelona l’any 1886. Dibuixant dotat d’una habilitat extraordinària, als dotze anys ja publicava a l’Esquella de la Torratxa. Amant de viatjar, durant una època s’instal·là en un carro amb el que recorregué part de la península tot dibuixant i fent caricatures; de les tertúlies i de l’ambient bohemi. Es relacionà amb els millors dibuixants de la època i com tots ells degué rebre influències de les grans revistes satíriques il·lustrades franceses i alemanyes.

Publicà a bona part de les revistes del moment, El Gall, La Tralla, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, En Patufet, etc., i a Bilbao i Madrid, Gutiérrez, Humor Gráfico, Heraldo de Madrid, etc. A la dècada dels anys 20, la més fructífera, a més de dibuixar per revistes satíriques i d’humor, dissenya portades de llibre i cartells publicitaris, rebent varis premis, dels que destaca la medalla d’or de 1925 a l’Exposition Universelle des Arts Decoratives de Paris.
Quan els empresaris Busquets, que havien adquirit dos rotatius de Madrid, el cridaren, Bon aprofita per publicar en varis medis de la localitat i fa moltes caricatures de les figures claus del moment. És en aquest ambient que rep l’encàrrec de representar els dibuixants en una exposició a Nova York. Allà, aprofita per conèixer els ambients novaiorquesos, exposa i publica en diaris i revistes, Herald Tribune, Times, Evening Post, Cosmopolitan o Vanity Fair. Sojornà molts cops a NY moment que fou el zenit de la seva popularitat. Amb l’Exposició Universal de Barcelona, 1929, torna i en una “roulotte” fa milers de caricatures. En aquesta “roulotte” és on comença les seves “conferències mudes”, on il·lustrava diàlegs amb els seus dibuixos.
Fidel a la República, això l’obliga a amagar-se al principi de la bogeria franquista; després, sense revistes on publicar, té que començar de nou. S’instal·la al soterrani de l’Avinguda de la Llum, a Barcelona, i es guanya la vida fent el que sap fer, dibuixar. També pinta i fa escultures.
Bon gaudia d’un estil refinat, detallista quan volia i tremendament eficaç. Evoluciona d’un estil modernista a un dibuix més geomètric. Sabia sintetitzar quan s’esqueia i perfilar la línia quan convenia. Les seves caricatures el situen al més alt nivell en un estil paral·lel a un altre gran dibuixant, Lluís Bagaria. Si bé també va pintar cap al final de la seva vida, els seus quadres mostren la grandesa del dibuixant.

Bon, no solament fou un dibuixant immens, també tenia l’aurèola de tenir una gran personalitat i bonhomia. Moria a Barcelona el 28 de setembre de 1967.
Bibliografia:
- El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer. Varis autors, direcció Josep Mª Cadena.
Editorial Pòrtic - Associació Conèixer Catalunya. 2004, Barcelona. pg. 50.