divendres, 18 d’abril de 2008

AMADOR GARRELL i SOTO (Granollers, 1916-2000) (BIOGRAFIA)


Parlar d’un dibuixant que no coneixia fins fa ben poc sembla molt arriscat i desaconsellable, però això és el que faré aquest cop, encara que abans us explicaré una petita història.
El darrer hivern la sala Carles Sindreu de l’Ametlla dedicava una exposició al voltant de la música: formes i visions artístiques que l’evocaven. Entre totes les obres exposades, òbviament, em vaig fixar en dos dibuixos. Eren exquisits. Estaven signats, Garrell, i jo no el coneixia. Eren d’un estil sintètic i elegant. Es venien a un preu que feia pensar. Un estava adquirit i l’altre ja m’hauria agradat fer-lo meu.
Consultada la sempre pacient i precisa responsable de la sala va ser claudicant: “Garrell fou un excel·lent artista, gran dibuixant i millor pintor; i fins hi tot un gran músic. Molt conegut. Era de Granollers.” Sí, senyores i senyors, de Granollers, ho coneixen? a prop de casa.
Els dies que seguiren a l’exposició, no parava de pensar en aquells dibuixos. Eren de molta qualitat i, sobretot, em penedia de no haver adquirit aquell dibuix. Bé, eren diners però valia la pena. Amb tot l’exposició ja s’havia acabat. Així estaven les coses, quan en el meu aniversari, a casa, em regalaren aquell dibuix. No cal que us digui la il·lusió que em va fer. Ja se sap que com a casa enlloc.
Ara, ja tenia aquell dibuix a la meva col·lecció, però només coneixia dos dibuixos d’en Garrell, qui era en Garrell?. El Diccionari Rafols en dona una lleugera referència: Amador Garrell i Soto. Pintor i dibuixant autodidacte, amb exposicions a Granollers i Barcelona. Ben poca cosa, em va tocar buscar de valent. Amb tot , només vaig aconseguir un article de la revista del Museu de Granollers: Lauro 20.
Pel que sembla era home de gran bonhomia i molt inquiet en l’àmbit artístic i cultural de la ciutat. Músic, intèrpret en diverses orquestres i escriptor d’articles varis, tot i que nosaltres ens quedarem amb el grafista o dissenyador gràfic i el dibuixant; i que el pintor ens perdoni, perquè també pintava, i com.
Els dissenys gràfics que he pogut veure, sempre reproduïts en l’article mencionat, s’insereixen, estilísticament i clarament, en cada una de les èpoques a les que correspon i van des dels anys 30 fins al moviment pop. Tots ells són esquemàtics, elegants i extraordinàriament efectistes. No en va procedia d’una família d’impressors, el seu pare, a més, fou un escriptor d’anomenada. Simbologia, eclectisme i eficiència, tot caminant de costat amb els grafistes més coneguts de cada època.
Els dibuixos, els dos esmentats i les reproduccions reproduïdes en l’article, són magnífics, d’una alta qualitat, i abasten temàtiques variades. Detecto una preeminència del traç, de la línia sobre la corba i una estudiada composició. No albiro una escola específica sinó una síntesi de vàries i si de cas, els dibuixos més humorístics, em recorden els d’un actual i excel·lent dibuixant de còmics, en Tha, però no crec que hi hagués una influència d’en Garrell sobre aquest, molt més jove, ni crec que s’hagués donat aquesta fictícia i feliç suposició. L’article de Lauro 20, esmenta que tingué com a mestre el dibuixant garriguenc, Andreu Damesón, del que haurem de parlar en alguna ocasió.
Bé, ho deixarem aquí, doncs he esgotat abastament l’espai que l’editor em cedeix, pacientment, però pot estar tranquil perquè la FD s’ha fet ressò d’un altre “mestre” al que mai se li farà prou justícia, i tant de bo m’equivoqui i tots puguem gaudir alguna vegada d’una excel·lent retrospectiva d’Amador Garrell, nascut l’any 1916 a Granollers i finat a la mateixa ciutat l’any 2000.
Alguna de les contades sales d’art de que gaudeix aquesta comarca podrien ser capdavanteres en preparar una exposició antològica d’en Garrell i, per una vegada, farien “dentetes” a les grans sales i museus comtals. En justícia, cal recordar que el Museu de Granollers li va dedicar una exposició en la faceta de grafista, Amador Garrell, grafismes, però ens sembla poc, molt poc.
(Publicat al nº 43 de la revista FD (La Font del Diàleg) del mes d'octubre de 2007)

19 comentaris:

kap ha dit...

És veritat que fou un gran artista que està per reivindicar. El catàleg de l'exposició del Museu de Granollers està molt i molt bé... però es queda molt curt. Únicament recull la seva tasca com a grafista, és a dir: cartells, logos, anagrames... però ja s'hi entreveu la ma del gran dibuixant que era. A una paret de la Fonda Europa de Granollers hi ha una fabulosa caricatura feta per ell... i així, fruïnt d'aquestes engrunes, haurem d'anar esperant que ens facin una exposició de l'Amador Garrell dibuixant...

rsm ha dit...

Jaume, cada dia em sorprens. He estat vàries vegades a la Fonda Europa, si bé ara fa molt de temps que no hi he anat, i no me n'he adonat. Imperdonable.

Jaume, tot aquest coneixement que tens no el podries abocar en una obra, com ara el DICO-SOLO francès.
Aquest país i els seus dibuixants s'ho mereixen. Fins aviat. R.

RAN ha dit...

Ei! A un restaurant molt a prop de la Fonda Europa, al Naguabo, també hi ha uns dibuixos seus penjats, allà el vaig descobrir jo , esperant una taula per sopar, era bonissim el tio!! Ets de l'ametlla? jo hi visc ara! també dibuixo
salut!!

rsm ha dit...

Bona tarda,

Gràcies per la informació, tan sols per aixó ja val la pena anar al restaurant, i esperar per sopar.

Visc a l'Ametlla des de fa uns cinc anys tot i que soc del Berguedà, com en Kap; i respecte al dibuix, lo meu és una frustació. M'apassiona tot el que és dibuix i el meu somni era, és, haver estat dibuixant de tebeos. El temps va posar les coses al seu lloc.

I, per últim, conec molt bé la teva feina, la qual cosa em fa dir que tu si que ets dibuixant, un gran dibuixant.

Gràcies pel missatge. A reveure. Ramon.

Nàdia Garrell i Baños ha dit...

Estic fent un treball de recerca i buscan bucant he trobat aixo.

m'omple d'orgull llegir-ho ja que jo també sóc Garrell i d'això mateix consta el meu treball. de la meva família

Amador Garrell i Soto era Germà de Ramon Garrell i soto, el meu revesavi, de manera que no tenim tampoc un vincle molt directe, pro estic orgullosa de portar aquest cognom.


Amador Garrell va ser un home ple de cultura i amb grans dots i així mateix ens ho demostra amb tot el que ens ha deixat.


Jo també opino que cal una exposició de les seves obres pictóriques al museu de Granollers!

rsm ha dit...

Hola Nàdia,

Gràcies per la teva visita a aquest humil bloc. És un doble honor que, a més, siguis parent d'en Garrell. Vaig trigar a conèixer la seva obra però un cop descoberta és un pou de sorpreses. No solsament era una gran artista sinò que era un "agitador" cultural, vaja tot un personatge.

Potser no se'l reconeix com es mereix, però conec varis professionals del dibuix i ells si saben de la categora que tenia.

Hi ha un punt, en el teu missatge, amb el que no estic gens d'acord. No es mereix una exposició al Museu de Granollers, se'n mereix vàries i en molts museus. Amb tot el museu de Granollers hauria de tenir obra antològica dee mateix exposada de manera permanent per raons òbvies.

Salutacions, R.

Nota. A veure si ens fas cinq cèntims del teu treball quan el tinguis acabat. Sé que a la teva família hi havia prohoms, entre ells el pare d'en Amador. Ja ens ho diràs.

Nàdia ha dit...

Ara mateix estava centrada amb la vida del seu avi.

Quan ho tingui tot llest no dubtarè en fet-te'n cinc cèntims!

que vagi bé!

rsm ha dit...

Hola Nàdia,

Tinc moltes ganes de veure el teu treball. Fins aviat.

Nota: Em sembla que hi ha una errada al tu missatge, en Garrell no era el meu avi, no hi tinc cap familiaritat, simplement admiro el seu treball i la seva obra. Ja m'hauria agradat que fos el meu avi, no es que no estimès el meu, que sí que me l'estimava, i molt, però no tenia les dots artístiques d'en Garrell. No es pot tenir tot.

Esteve ha dit...

L'Amador era cosí germà del meu pare, el vaig tractar amb assiduïtat, assequible, amic, gran conversador, escoltava i deixava dir, les seves opinions venien sempre de la reflexió, hi podies estar en desacord, mai per aquest motiu t'excloïa del seu cercle, sempre amb la pipa als llavis. He llegit els vostres comentaris i reflexen un Amador artista, jo diria que era un artista complert, Primer de tot un monstre dibuixant, aquarel·lista, oli, carbó, va cultivar la figura humana, com a músic va excel·lir a l'Orquestra Selecció, amb el saxo i recordo però menys tocant el violí, l'obra més abundant va ser el grafisme, si consulteu la revista Lauro del Museu de Granollers, el nº no el sé ara mateix hi ha una mostra força important del treball d'en Garrell grafista, avançat a la seva època. Si teniu la sort d'ensopegar amb algun dels seus escrits tampoc queda curt, humanista, home de be. Estimaba Granollers amb follia, sempre anés on anés parlaba de Granollers la seva ciutat, ens deia en un pregó de les Festes de l'Ascenció: granolleritzem-nos, siguem embaxaidors i venem la marca de Granollers. En guardo un bon record. Esteve

rsm ha dit...

Benvolgut Esteve,

Els seus comentaris ennobleixen aquest misèrrim bloc. La figura d'en Garrell és inqüestionable. Malauradament conec poc la seva obra, però cada cop que descobreixo algun comentari sobre la seva persona i obra el fan més i més gran. Tant de bo l'ajuntament de Granollers recuperés aquesta figura i la projectés perquè la ciutat es faria més universal, com el geni de Garrell.
Salut.

Esteve ha dit...

Hola rsm, en la recordança d'ahir vaig cometre un error que vull esmenar, si be és cert el comentari sobre la revista Lauro, avui remenant he trobat el què realment et pot interessar de la faceta grafista de l'Amador, es tracta del llibre publicat a la primavera del 2001 pel Museu de Granollers amb el títol "Amador Garrell grafismes", on hi ha un recull més que significatiu del seu dilatat treball. D'aquesta manera el Museu i la ciutat que tant va estimar li ret un homenatge pòstum l' 11 de maig del 2001, amb una exposició del mateix nom del llibre. Fins aviat. Esteve

rsm ha dit...

Hola Esteve.
Tinc aquest catàleg. És molt bo però no li fa justícia a en Garrell, caldria un monogràfic més extens i complert.
Agraït. R.

Ramon Ferrandis ha dit...

Veig que la figura de l'Amador Garrell i Soto, ha despertat un gran interes entre els lectors d'aquest bloc.
Enguany, en fa 10 que va morir, i efectivament es una figura per reivindicar.L'Amador que a banda de totes les virtuts i habilitats, era molt despres i un bon amic dels seus amics a qui regalaba de tant en tant algun dels seus dibuixos.Es podria fer una exposicio amb totes aquestes obres regalades, sefgur que tots les cediriem de bon grat.

rsm ha dit...

Ramon Ferrandis,

Gràcies per recordar l'aniversari.
Ben cert que caldria i cediríem els dibuixos, malauradament jo només en tinc un i fou un regal.
Si com dedueixo, tu en tens de regalats, significa que el vares conèixer en persona. Això sí que és una gran sort. Ja m'hauria agradat a mi.
Certament, caldria una antològica de la seva obra, però em sembla que qui ho desitja no s'ho pot permetre i qui pot no està per aquestes coses. I no és cosa de la crisi.
Gràcies per la visita.

Montserrat ha dit...

M'he emocionat al llegir tot això del meu pare: que encara hi ha qui el recordi i qui tot just l'hagi descobert amb tant d'entusiasme.
Estic a la vostra disposició per qualsevol iniciativa de divulgació de la seva obra. Moltes gràcies.

rsm ha dit...

Montserrat,
La seva visita m'honora i m'ha fet molt content. Aquest modest bloc no fa justícia al seu pare. La dimensió del qual està prou garantida. Lamentablement, només queda en la memòria d'uns quans, però sempre torna.

La nota va sortir en un article d'una revista que es publicava al Vallès, FD, l'any 2.008. Aquesta revista ja ha desaparegut.

L'oferiment que em fa de col·laborar en alguna iniciativa éstà molt per sobre de les meves possibilitats i desitjos, però si que li agrairia poder contactar amb vostè. Per això, li deixo el meu correu per si ho creu adient i poder mantenir la reserva que el bloc no ens permet:
serramasana@eresmas.com

Molt agraït per la seva visita.

rsm ha dit...

ATENCIÓ, HI HA UNA EXPOSICIÓ AL MUSEU DE GRANOLLERS FINS L'1 DE NOVEMBRE.

IMPRESCINDIBLE

Anònim ha dit...

Amb els nens de cinquè curs estem coneixent qui era Amador Garrell i treballant els seus logotips a l'aula de plàstica. Aviat anirem al Museu a fer un taller dels que proposa l'Associació Cultural. És una activitat que fem cada any.

Escola Ferrer i Guàrdia

ropto ha dit...

Hola,

Me n'alegro molt que es difongui el treball d'en Garrell entre els nens. En Garrell fou un gran dibuixant i un pioner del disseny.

Transmetre aquest coneixement als nens fa que es guardi la seva memòria, i, sobretot, que el nen desperti i guanyi en sensibilitat.

Gràcies per la visita.