dijous, 17 d’abril de 2008

APEL·LES MESTRES i OÑÓS (Barcelona, 1854-1936) (BIOGRAFIA (1/2)




Apel.les Mestres i Oñós, fou un home arquetip de la seva època, inscrit plenament en La Renaixença i molt especialment en El Modernisme, fou un erudit que practicà múltiples activitats, dibuixant, poeta, autor de teatre, músic; a més de bibliòfil, col·leccionista i amant de la jardineria, entre moltes altres ocupacions. Aquí parlarem del dibuixant, malgrat la seva obra ingent com poeta, autor d’obres de teatre i compositor de cançons que han passat a formar part de la nostra memòria popular.

Impulsor de les arts gràfiques a Catalunya, fou un reivindicador incansable de la categoria artística de la figura del dibuixant que fins aleshores se li infravalorava la seva obra.

Nasqué a Barcelona, prop de la catedral on el seu pare exercia d’arquitecte, un 29 d'octubre de 1854. El seu pare també fou l'autor del Gran Teatre del Liceu, director de la demolició de les muralles de la ciutat i constructor de la primera casa de l'Eixample. Apel·les estudià a l'Escola de Belles Arts a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba, Lluís Rigalt, Claudi Lorenzale i Martí i Alsina.

Viatjà per França i Suïssa on conegué la poesia intimista de Heinrich Heine. Casat amb Laura Radénez, a la que adorava i a la que dedicà vàries obres, especialment In memoriam i el llibre de poemes Semprevives.
El 1874 començà el Llibre Verd, una dietari on recollia vivències i apunts dibuixats que portà durant més de 50 anys. Publicà els seus dibuixos en la majoria de revistes satíriques de l’època, com L'Esquella de la Torratxa (des de 1877), La Campana de Gràcia (des de1879, tot i que hi col·laborava esporàdicament des de 1874), La Llumanera de Nova York, Hojas Selectas, Lo Rat Penat i L’Honorata, entre altres i en els dairis La Publicitat, amb un acudit diari des de 1895 a 1905, El Globo i El Liberal de Madrid des de 1883 al 1893; així com infinitat d’il·lustracions, tan alienes com pròpies, de les que també n’escrivia el text.

L'any 1893 va patir una crisi que paralitzà gran part de la seva producció i es reclogué a la seva torre del Passatge Permanyer, a Barcelona, on tenia cura del jardí i on mantenia reunions amb artistes modernistes. El 1908 el pintor Ramon Casas trencà aquest enclaustrament tot convidant-lo a passejar en un dels primers autos que es veieren a Barcelona.El 1900 perdé la vista de l’ull dret però és a partir de 1912, gairebé cec, que deixà de dibuixar i d’escriure, tot i que va continuar composant cançons amb lletra i música pròpies. Es calcula que havia creat més de 40.000 dibuixos. (Segueix)

2 comentaris:

asvila ha dit...

Hola!! estic recollint informació sobre Mestres per fer un petit article per la wikipèdia amb motiu de la celebració del 25 aniversari dl meu institut que porta el seu nom. He trobat aquesta pàgina i m´ha interessat molt. Et voldria demanar a tu com autor de l'article si et faria res que utilitzes la teva informació per completar la que he recollit.
Gràcies. Assumpta

rsm ha dit...

Apreciada Assumpta,
Disculpa per repsondre tan tard. Em fas un gran honor al interessar-te per aquest article. Amb molt de gust el pots utilitzar.
Salutacions cordials. R.