dijous, 14 de febrer del 2008

URDA (MANUEL URDA MARIN, Barcelona, 1888-1974) (BIOGRAFIA)

Manuel Urda Marín, nasqué a Barcelona l’any 1888. Urda és un altre dibuixant injustament oblidat si tenim en compte que forma part de la memòria gràfica d’una bona part de les generacions del segle XX, ja que publicà les seves historietes abans i després de la Guerra Civil; tot i que en l’etapa posterior a la guerra es dedicà, principalment, a les pàgines del TBO. El TBO havia sortit l’any 1917, i en el mateix any ja el trobem col·laborant-hi, concretament a partir del número 8. Col·laboració que durarà fins gairebé la seva mort, l’any 1974, a Barcelona. Fou un dels dibuixants carismàtics d’aquell setmanari del que també en fou director artístic des de l’any 1918 fins a 1922.

Les seves primeres col·laboracions seran a revistes com Monos, 1904 i a L’Escolanet, 1906 i personalment creà la publicació En Belluguet, 1915, però per a rastrejar la seva obra caldria un treball d’investigador, doncs la seva participació és immensa a revistes humorístiques com ara En Patufet, Follets, Virolet, Monos, Papitu, Pulgarcito, Nicolás, El Coyote, un llarg etcètera i, menys abundantment, en setmanaris , com ara el popular Lecturas. Ara bé, si hi ha un setmanari per sobre de tots al que la seva obra està molt associada, aquest és el popular TBO de l’editor Joaquim Buigas pel que també col·laborà en altres col·leccions. També s’ha de recordar la seva col·laboració en productores de curtmetratges de dibuixos, de la que cal dir que formà part de l’equip d’animadors “Garabatos” als anys 40.

La seva petjada al TBO fou paradigmàtica, fent pràcticament de tot, però la secció en que més col·laborà era De todo un poco, on setmanalment hi abocava acudits gràfics i escrits molt ingenus però d’una extraordinària eficàcia. La seva àmplia obra abasta més de 70 anys i cobreix un espectre ampli però del que sobresurt la historieta humorística i l’acudit gràfic.

Amb una producció tan basta la qualitat pot variar, però veure una historieta d’aquest artista és no oblidar-la mai més. El seu grafisme, tan personal, es caracteritzava per la curvatura de les cames dels seus personatges i el peculiar “volum” que els hi transmetia. Els personatges, sense excepció, mostraven sempre la cara més innocent, més amable fos quin fos el seu rol, lladres i pispes inclosos. Feia doncs un humor que pretenia entretenir. Quasi res. I ho aconseguia perquè la seva era una narrativa eminentment “gràfica”, les imatges es llegien soles i el text podia ser escadusser i a vegades inexistent. L’estructura era simple i clàssica: exposició d’una anèvcdota que busca el “gag” per provocar hilaritat. En síntesi, fou un geni de l’humor gràfic.
Bibliografia:
- Els il·lustradors d'en Patufet. L'excel·lencia del traç.
Catàleg de l'exposició. Caixa Tarragona. Tarragona, 2004.
Fundació Caixa Tarragona. 2004, Tarragona. pgs. 88 - 89.

2 comentaris:

MIQUEL PELLICER ha dit...

Quan TBO, sobre finals dels anys 60, va començar a repetir pàgines ja publicades i els encàrrecs als col · laboradors van baixar notablement, Urda va intentar treballar de nou per Pulgarcito. Encara que va aconseguir publicar algunes pàgines, a causa de normes internes d'exclusivitat i que el seu estil no era considerat comercial per a les revistes d'Editorial Bruguera, els seus dirigents van ordenar no encarregar-li més treballs, molt tot i la majoria de redactors que admiràvem el seu estil tan personal.

rsm ha dit...

Miquel,

Molt interessant aquesta informació. Això enriqueix aquest humil blog.
El que et deia, seria bo que compartíssis aquesta informació. Els dibuixants s'ho mereixen.
Salut.R.