dimecres, 11 de març del 2009

JOAN LLOPART i TRESSERRES (Calaf, 1858 - Barcelona, 1937)





Aquest cop seré breu, i no per ganes, sinó perquè no disposo de gaire informació del dibuixant del que us vull parlar. Aquesta situació no és estranya a una bona colla d’extraordinaris dibuixants i els condemna, ai las, a l’anonimat més dolorós. Però, si no podem parlar de l’autor que parlin les seves obres i per una vegada, i no serà la última, sempre amb el permís indulgent de l’editor, voldríem que disfrutéssiu del dibuix.

I tot seguit, les poques dades de que disposem de Joan Llopart i Tresserres, nascut a Calaf l’any 1858 i finat a Barcelona l’any 1937.

Dibuixant i aquarel·lista, estudià a la Llotja de Barcelona. Fou professor de l’escola d’Arts i Oficis del Poble Nou d’aquella ciutat i President del Reial Cercle Artísitc. També utilitzava el pseudònim de Neula. Poca cosa més, excepte que la seva magna obra es reparteix per les grans revistes humorístiques de finals del segle XIX, o ben entrat el segle XX, com ara La Campana de Gràcia, La Tomasa i L’Esquella de la Torratxa. Totes elles propietat del mai prou ben valorat Innocenci López Bernagossi.

El seu és un dibuix hereu de la gran tradició humorístico-satírica del segle XIX, tot i que anà adquirint un gran dinamisme gràfic que el situa, sense dubtar-ho, entre els pioners de la historieta, altrament dit tebeos. Les expressions facials dels personatges, i les seves expressions corporals, són hilarants i palesen amb gran mestratge l’objectiu pel qual foren creats, dibuixats; la sàtira que critica de forma irreverent i sublim. Ho sento però es nota la meva debilitat per aquest autor. I ara, torneu a mirar-vos el dibuix, han passat cent anys i podria ser portada de qualsevol diari actual, o no us diu res la cua davant del Banc d’Espanya. Vosaltres mateixos ...


Mª Isabel Marín. El fons Joan Llopart al Cercle Artístic (opuscle exposició 22-nov al 17-des-2019)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Brutal Ramon,
quin nivell i quant oblit..tristissim...
tens un museu a casa

rsm ha dit...

Hola Ferran,
Aquest és el regal d'aniversari. D'alguna cosa ha de servir fer anys.
Tens tota la raó, fa MOLTA falta un museus del dibuix a Catalunya, però si en KAP no ho aconsegueix qui ho pot fer?

Com va la sèrie i altres projectes? En Jaume ja et deu ajudar, no?

Anònim ha dit...

rsm com podría contactar amb tú?
Soc bisneta de joan llopart (neula). Tinc informacio i material del dibuixant i m 'encantat lleixir que t' agrada tant!
el meu mail es gpujoll@wanadoo.es

rsm ha dit...

A gpujol,

Moltes gràcies pel seu missatge. Ja l'hi he fet arribar la meva resposta al seu correu.

Cordialment, R.

Nota: Enhorabona per ser qui és, el seu besavi era un dibuixant IMMENS i la seva obra hauria d'estar en un museu.

rsm ha dit...

A gpujol, de nou:
Porto tot el matí intentant trametre la meva contestació al seu correu: gpujol@wanadoo.es, però m'ho retorna com a no lliurat. Per això, li copio el text on indico el meu correu electrònic. (N’he suprimit el meu telèfon per raons òbvies, però si pot contestar al meu correu personal, amb molt de gust li faré arribar).
Cordialment. R.
<< Molt bon dia,
M'ha alegrat molt el seu missatge. I abans de res, moltes felicitats per ser qui és, doncs el seu besavi era un dibuixant immens. Si en comptes de ser català hagués estat francès, alemany, o anglès, estaria a les grans enciclopèdies d’art.
Com pot imaginar estic "malalt" per tot el que fa referència al dibuix imprès i als seus dibuixants. De fet es mereixerien estar en un museu com a merescut homenatge i, sobretot, per a poder llegar el seu art a les futures generacions i que aquestes en poguessin gaudir. Malauradament la realitat va per un altre camí.
Modestament estic publicant un article monogràfic en una revista de distribució gratuïta i d’abast local, a algunes poblacions del Vallès, amb la bibliografia dels dibuixants, però la seva publicació és erràtica i molt irregular i, el que és més greu, d’abast molt reduït. En concret, confio que surti el text d’en Llopart abans de l’estiu d’aquest any. Tant de bo.
La meva contribució, doncs, és molt, molt, minsa en relació al que es mereixerien. He intentat contactar amb editors perquè s’animin a publicar la biografia d’aquests dibuixants però no hi ha interès; econòmicament no és rendible i els meus mitjans són molt modestos. Calen diners, com gairebé tot i temps.
El que en Llopart, i els altres dibuixants, es mereixeria seria una bibliografia adequada i un museu on poder dipositar la seva obra.
Personalment, tinc en propietat algun original d’en Llopart i li ben asseguro que és un veritable plaer contemplar-los.
Per qualsevol cosa, em pot trobar a:
serramasana@eresmas.com
Ben cordialment, Ramon.>>