dimecres, 13 de febrer de 2008

JOSEP Mª DE MARTIN GASSÓ (Berga, 1920-2005) (BIOGRAFIA)


El gener de 2005, de la mateixa manera que havia viscut, discretament, va morir en Josep Mª de Martin. A Berga a on morí, i a on va néixer el 8 de març de 1920, li feren els honors respectius. Poc més. Sol ser freqüent en els grans personatges no mediàtics.

De Martin era pintor, i quin pintor. Home profundament intel·lectual, menà una existència interioritzada que només traspuava a bocinets, i solsament pels afortunats que el pogueren tractar. La seva pintura era, com el personatge que interpretava, ordenat, culte, solitari, conscient de la seva grandesa i de la seva reduïda accessibilitat. Deien que ell era un home de tracte “difícil”, però jo vull pensar que és el caràcter que li escau a aquelles persones que han estat escollits pels “déus” i a les qui l’existència diària els hi és aliena.

Pintor de clara admiració per Cezanne, els seus quadres són rigorosos, extraordinàriament simplistes i estructurals que llisquen pel cubisme geomètric, segons la època; són detalls que ens acosten a la reflexió íntima per recordar-nos la nostra solitud front l’univers. Cal, però, recordar que hi ha un lleuger toc d’ironia que ens els fa més pròxims. La seva producció, doncs no podia ser d’una altra manera, fou molt escassa.

No us estrany que un intel·lectual-pintor, vingui a aquesta modesta columna de dibuixants, doncs De Martin era també dibuixant, i quin dibuixant. En una de les poques converses que vaig poder tenir amb ell, li preguntava pels seus dibuixos, que jo admirava inconscientment des de ben petit, i ell els menyspreà. Em digué que eren “divertiments”. Però la veritat és una altra. Els seus dibuixos, són efectistes i molt descriptius. Nets, simples i amb un estructura geomètrica, com la dels seus quadros, De Martin ens representa uns personatges i un bestiari exquisit i inconfusible. El seu estil li és propi, no l’he vist més i segurament no el veuré mai més, però qui veu un dibuix seu no se n’oblidarà mai. I encara us diré més, com a caricaturista era especialment encertat i genial. Es prodigà poc, no podia ser d’altra manera, però il·lustrà cartells, calendaris, auques, sobretot al Berguedà, i alguns llibres dels que ell, en persona, em recomanà les il·lustracions de “La memoria veranea “ de César González Ruano.

M’oblidava d’explicar-vos que amb el pseudònim de Bernat Meix també edità algun llibre de poesia, molt críptica i només per a “gourmets”. El títols són tan suggestius com autoexplicatius: Els jornals al cos (1971), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1979), recollits l’abril del 2001 en un sol volum: El clam a l’erm. Us recomano que us feu amb aquest últim. M’ho agraireu, Ep! Només per a sibarites, ja m’enteneu.



(Autoretrat, anys 1950's ??)
(col·lecció personal)

Per completar aquesta entrada, s'adjunten algunes parts de l'article de Ramon Felipó a la revista L'EROL, nº 115, de primavera de 2013: Salvador Espriu i Josep Mª de Martín, pgs. 6 i 7:

>>

...pintor, dibuixant, escriptor, important propietari i advocat, (tot i que mai no va exercir). Era un home savi, culte i amable, un home del renaixement, sempre atent als qui li anaven a demanar alguna cosa,...
A principis de la guerra civil de 1936-1939, va haver d'escapar-se de Berga ja que li perillava la vida i la del seu pare (l'avi havia estat batlle de Berga). Es va anar a refugiar a Sant Sebastià - Donostia, on va començar a publicar acudits i caricatures al diari La Voz de España, després es van traslladar a Pamplona - Irunea on va fer il·lustracions per la revista infantil carlina Pelayos i el diari de la mateixa ideologia El Pensamiento Navarro. De tornada a Berga va fer un espectacular portada del programa de Patum de l'any 1939...
... Des de l'any 1939 a 1976 va anar fent de forma intermitent la portada dels programes de mà de la Patum. Va dirigir el museu de Berga a l'època de la seva fundació... Va fer els acudits per El Correo Catalán de Barcelona abans que ho fes en Muntañola. L'editor Luís de Caral també li va fer fer nombroses portades i il·lustracions...
... Va editar un llibre de textos i caricatures dels seus companys universitaris amb Nèstor Lujan  sota el curiós títol de 9...   
... La relació amb la gent de la cultura catalana de Josep Maria de Martín  era total, feia les seves portades. Els va dibuixar, caricaturitzar, sortia amb ells,...
>>

L'EROL, nº 115. primavera 2013. Ramon Felipó. Salvador Espriu i Josep Mª de Martín, pgs. 6 i 7.

4 comentaris:

kap ha dit...

Un veritable mestre.
No... MESTRE, amb majuscules!
Et va explicar la història de les caricatures de "La memoria veranea"?

rsm ha dit...

No, no em va explicar res especial d'aquestes caricatures, però si que em va dir que eren les que més li agradaven de tot el que havia fet. Segurament era nostalgia d'uns temps passats.
Són molt bones, però jo em quedo amb aquells calendaris de la Farmàcia Cosp.
Cordialment, R.

Carolina Martín Guitart ha dit...

Em presento, sóc la Carolina Martín i estic realitzant un treball de recerca sobre el senyor Josep Maria de Martín. Tot i que en aquests moments ja tinc la informació bastant aconseguida i la recerca bastant avançada, no m'aniria malament l'opinió o l'experiència d'alguns dels que veu tractar-lo personalment. Els agrairia que es posessin en contacte amb mi via mail: caromartguit@hotmail.com

rsm ha dit...

Carolina,
Amb molt de gust. Ja t'he escrit al teu correu.
Salutacions, R.