divendres, 15 de febrer del 2008

PERE PRAT UBACH (Terrassa, 1892 - Barcelona, 1969) (BIOGRAFIA)




Pere Prat i Ubach neix a Terrassa el 1892. De família acomodada rebrà de seguida el recolzament del seu pare en la seva afecció per dibuixar i es forma amb en Pere Vives i l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa.

Les seves primeres col·laboracions en revistes satíriques daten de 1911 a L’Esquella de la Torratxa, però arribarà a publicar a la immensa majoria de revistes il·lustrades, Satiricón, La Campana de Gràcia, Papitu, En Patufet, Virolet, El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses, El Senyor Canons, Cu-Cut!, Hojas Selectas, i altres.

El 1920 marxa a Paris, com tants d’altres artistes, per millorar la seva formació. Allà publica a revistes tan significatives com Le Rire, Paris-Magazine, Le Journal amusant i Le Sourire. S’hi estarà fins el 1921, però tot i que hi tornarà per un breu període, el 1923 s’instal·la definitivament a Barcelona, on es casa amb Rosa Turu amb la qual tindrà dos fills.

Si bé, ens interessa com a dibuixant, cal dir que com a pintor exposà en varies ocasions i rebé crítiques molt elogioses per part de la crítica de la època. Així mateix, també fou un escriptor notable i prolífic, del que destacaríem les seves entrevistes a artistes del moment i als que també els hi feia una caricatura. Els seus escrits es publicaren a La Veu de Catalunya, Virolet, Cinòpolis, D’Ací i d’Allà, El Matí, Esplai entre altres. Publicà una biografia del mestre del dibuix, Junceda, home exemplar.

Participà als Salons d’Humoristes que s’instauraren a la època doncs ell es considerava principalment un dibuixant humorístic, tot i que també conreà el gravat i el dibuix d’il·lustració. Com il·lustrador dibuixà varis llibres, destaquem les obres per la Biblioteca Patufet i Macbeth i Ivanhoe per a l’editorial Proa de Badalona. Quan acabà la guerra del 36, tingué molts problemes per publicar però poc a poc ho tornà a fer per a Atalaya, TBO i El Once.

També arribà a impartir classes de dibuix i amb ell s’iniciaren artistes com Emili Grau Sala o l’escultor Marcel Martí.

El seu dibuix té una pulcritud hereva del noucentisme, elegant, concís i molt efectista, com correspon a la majoria d’excel·lents dibuixants de la època; tot i que Prat, gran amic d’altres dibuixants i artistes de renom, no sol aparèixer mencionat en la majoria de tractats artístics. Una altra injustícia de la que en sortim perdent tots. Prat, un gran dibuixant de casa nostra, moriria el desembre de 1969 a Barcelona.

Bibliografia:
- Els il·lustradors d'en Patufet. L'excel·lencia del traç. Catàleg de l'exposició. Caixa Tarragona. Tarragona, 2004. Fundació Caixa Tarragona. 2004, Tarragona. pgs. 100 - 101.
- Pere Prat i Ubach. Dibuixant i humorista. Catàleg de l’exposició. Museu de Terrassa. 1994. Terrassa.
- Diccionario “Ràfols” de Artistas de Catalunya, Baleares y Valencia. Vol. IV. Edicions Catalanes y La Gran Enciclopedia Vasca. Barcelona-Bilbao, 1980. pg. 967.

4 comentaris:

Kap ha dit...

Tot això és un gran descobriment per a mi. No saps com m'alegra de trobar gent que comparteix la meva passió pels gargots, i encara més saber que devem esser veïns.
Gràcies pel teu comentari -massa afalagador- però sóc jo qui t'ha de felicitar per bastir un lloc que encara no existeix (i ja es greu) on trobar-hi referències de tots els grans dibuixants catalans.

Anònim ha dit...

Hola,el meu hooby es el col.leccionisme doriginals,i avui ne trovat uns de Pere Prat,no el coneixia i estic marevellat,no en savia res del seu art,salutacions Santi.

santi ha dit...

el meu correu es alandoyer@gmail.com encara no domino massa el internet.

rsm ha dit...

Santi,
Gràcies per la visita. I doblament gràcies per ser col·lecionista d'originals. Compartim la dèria.
Per la meva banda et puc dir que és un plaer disfrutar d'aquestes obres d'art, molt menyspreades, bé cada cop menys, però anys enrera n'havia salvat de les escombraries.
Ara, pel contrari és paguen molt cares. Cal dir però que hi ha una tasca a fer de salvar i restituir l'obra de molts dibuixants, per donar'ls-hi el prestigi que els toca. En Prat n'és un d'ells.

Encara es poden trobar originals d'en Prat a bon preu,cal afanyar-se.

Nota: Pel qeu fa a internet tornem a compartir una altra cosa, jo tampoc me'n surto gaire bé. Confio a trobar-te de nou, en el meu bloc, o en el teu. Ànim.