dijous, 14 de febrer de 2008

APA (FELIU ELIAS BRACONS, Barcelona, 1878-1948) (BIOGRAFIA)




A la Catalunya del Noucentisme les revistes gràfiques visqueren el seu moment més dolç, moment en que sorgiren un estol de dibuixants irrepetible. Un dels grans dibuixants fou l’Apa, de nom Feliu Elias Bracons, nascut a Barcelona el juny de 1878.

Quan pintava utilitzava el seu nom vertader i quan exercia de crític d’art i d’articulista firmava Joan Sacs, però com a dibuixant firmava Apa. També organitzava actes culturals a més d’exercir de professor d’Història de l’Art. Com a pintor s’inserí en un estil realista-objectiu. En totes les àrees en que es dedicà destacà a bastament i si bé en les seves idees artístiques era força conservador, ideològicament era més obert i lliberal. Tan és així que foren raons ideològiques les que l’obligaren a deixar la revista Cu-Cut en la que col·laborava des dels seus inicis. Aquest setmanari, si bé era molt catalanista estava apadrinat pel partit conservador del moment, La Lliga. L’any 1908 funda el setmanari satíric Papitu que dirigirà fins el 1911. El setmanari fou molt popular a més de ser un emblema de la millor il·lustració gràfica, on es combinava crítica social i política amb l’humor galant més fi.

Durant els anys 1915 i 1916 dibuixà pel setmanari Iberia un grapat de dibuixos criticant el militarisme alemany a la Gran Guerra i que després aplegà en un llibre: Kameraden. El govern francès el condecorà amb la Gran Creu de la Legió d’Honor pel seu suport als aliats.

Apa dibuixà a la majoria de revistes de la època, a més de les esmentades el trobem a revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Cuca fera, Picarol, revistes per la mainada En Patufet, La Mainada, diaris com La Publicitat i El Poble Català amb un acudit diari, i moltes altres. En revistes parisines com Paris Journal, Paris-Midi i L’assiette au beurre. També dibuixà publicitat, cartells i il·lustrà llibres per infants.

Fou molt amic d’altres mestres dibuixants com Junceda o Cornet, la germana del qual fou la seva esposa. Amic d’Eugeni d’Ors al principi, la diferencia d’ideologia els enemista. Unes caricatures seves obligaren a Feliu Elias a exiliar-se, a Paris, del 1911 al 1913. El 1939 hagué de tornar a l’exili, de on no tornà fins l’any 1947, a Barcelona, ja molt malalt, morint en aquesta ciutat l’any següent.

Pel que fa al dibuix admirava els grans il·lustradors alemanys contemporanis, Bruno Paul, o Olaff Gulbranson, entre altres, i com ells ironitzava i satiritzava la vida quotidiana, política i cultural. El seu, però, acabarà sent un dibuix molt personal, intel·lectual i que no defuig el decorativisme típic de la època. Un estil on predomina la simplicitat lineal a la vegada que mostra una gran solidesa tècnica.
Bibliografia:
- El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer. Varis autors, direcció Josep Mª Cadena.
Editorial Pòrtic - Associació Conèixer Catalunya. 2004, Barcelona. pg. 40.
- Els il·lustradors d'en Patufet. L'excel·lencia del traç.
Catàleg de l'exposició. Caixa Tarragona. Tarragona, 2004. Fundació Caixa Tarragona. 2004, Tarragona. pgs. 67 - 69.