dimarts, 15 de juliol de 2008

JOSEP ARAGAY i BLANCHART (Barcelona, 1889-1973) (BIOGRAFIA)

3sep Aragay i Blanchart, fou un artista noucentista, amb tot allò que comporta el concepte noucentista. De fet serà el director de l'Almanac dels Noucentistes(1911) a petició del propi Eugeni d’Ors. Artista polifacètic que despuntà com a pintor i com a ceramista, però aquí ens toca parlar de la seva faceta de dibuixant. Nascut a Barcelona un 3 d’agost de 1889 però vinculat familiarment amb la població de Breda, de la qual fou regidor i que, arran d’això i per la seva vesant catalanista; fou empresonat durant el bienni negre del període republicà i també després de la guerra civil. Un cop més hem d’escriure aquesta frase lapidària.
La revista “Patufet” li publicà un dibuix amb tan sols 14 anys, es forma a l’acadèmia de Francesc Galí, com tants grans artistes de la època, després de rebutjar la formació acadèmica a Llotja. Un viatge a Itàlia marca definitivament el seu estil a partir del qual la seva pintura s’insereix clarament en el classicisme noucentista tot i que les troballes més engrescadores les trobarem en la seva ceràmica. A Barcelona podeu trobar una mostra de la seva ceràmica en la font del Portal de l’Àngel a Barcelona. El seu quadre emblemàtic, i del Noucentisme, fou el titulat “Vacances”. Aragay també il·lustrà poemes i fins i tot publicitat, així com també escriví tractats d’art.
De tot això i més us en podeu fer cinc cèntims si visiteu el museu que hi té al poble de Breda. És una petita joia que s’ha de consumir a bocinets i el meu desig és que el seu conservador, i antic amic d’en Aragay, encara us pugui atendre, Marcel·lí Trunas.
Aragay, després d’una llarga malaltia, morí mentre el traslladaven des de la clínica a Barcelona fins a Breda. Era el 15 de gener de 1973.
Però aquesta no vol ser, ni és, una història trista, ens queda el seu art que és esplèndid. I més específicament ens queden els seus dibuixos de revistes tan significades per les seves il·lustracions com Papitu (1908), Picarol (1912), Cuca fera (1917), Borinot (1924) de la que fou codirector amb l’inigualable Xavier Nogués, o Jordi (1928). Un dibuix atrevit, profundament expressiu i a voltes abarrocat. Plenament modern i avantguardista com correspon a la època en que els dibuixava perquè després, en el seu art de pintor, perdria aquesta novació i cauria en un franc declivi, no gens estrany degut als atzucacs de la seva vida. De totes les seves etapes, la primera, abans del viatge a Italia, és la més significativa pel seu sarcasme alliberat, on s’insinua l’influencia del gravador anglès, però d’origen belga, Brangwyn, i caracteritzat per un traç desimbolt i gruixut. Exquisit, per llepar-s’hi els dits.
Bibliografia:
- El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer. Varis autors, direcció Josep Mª Cadena.
Editorial Pòrtic - Associació Conèixer Catalunya. 2004, Barcelona. pg. 74.
http://www.museuaragay.org/
http://ricardb.files.wordpress.com/2011/02/agaray_catc3a0leg-2011-small.pdf

5 comentaris:

Anònim ha dit...

He arribat per casualitat a aquesta pàgina i m'ha fet molta il·lusió trobar a l'oncle Aragay entre els artistes que destaques.
Tot i que en realitat era oncle de la meva àvia, a la meva família continua sent l'oncle. De la mateixa manera que ens referim a la font que hi ha al Portal de l'Àngel, com a la Font de l'oncle.
Gràcies per recordar-lo.
Hel.

rsm ha dit...

Hel,
Moltes gràcies per la seva visita. Lamentablement aquest modest bloc no fa justícia a la dimensió artística, i tot sovint humana, d'aquests grans dibuixants.
N'Aragay és un dels meus preferits, i ja fa molt de temps que busco i segueixo els seus dibuixos. He visitat moltíssimes vegades el museu que té a Breda i del que cada cop se'n cuiden menys. Amb l'anterior responsable, l'apreciat Marcel·lí Trunas, haviem tingut moltes converses i ell m'explicava la devoció que tenia per l'artista i l'home. Jo tenia intenció de posar aquelles converses en un llibre, però ja se sap que el temps, i altres condicionants, no perdonen.
Afortunadament tinc alguns originals que són la joia de la meva colecció, el temps no m'ha permés de posar-los al bloc però de segur que ho faré.
N'Aragay era un artista immens i es mereix tots els elogis. Per tot això em fa molt feliç que un familiar seu, en recordi la seva memòria.

Hi ha un projecte que ha endegat una persona entesa i compromesa en preservar la memòria d'aquests dibuixants, li prego i li recomano que es posi en contacte amb ell: Jordi Artigas (zootrop@ono.com) i que visiti la seva web: http://www.memoriadelsdibuixants.cat.
Afectuosament.

Nota: quan passo per la font del portal, sempre tinc un pensament per n'Aragay i em fa molt feliç saber qui le va fer tot i que sigui anònima per la immensa majoria dels que hi passejen.

Anònim ha dit...

La fecha de muerte no es correcta.

ropto ha dit...

Anònim
Certament, la data és 1973.
PERÒ, JA NO LA PUC CORREGIR. EL SERVIDOR DEL BLOC HA BLOQUEJAT ELS COMPTES QUE NO SÓN GMAIL I NO HI PUC ACCEDIR.
HO SENTO MOLT I GRÀCIES PER AVISAR.

rsm ha dit...

Al·leluia.
Avui he pogut entrar-hi i corregir la data.
No entenc res.