dijous, 14 de febrer de 2008

JOSEP LLUÍS PELLICER FENYÉ (Barcelona, 1842-1901) (BIOGRAFIA)




Josep Lluís Pellicer i Fenyé, forma amb Eusebi Planas i Tomàs Padró la trilogia dels dibuixants més grans del segle XIX pel que fa a Catalunya.

Obligat per la seva família estudià per mestre d’obres i n’exercí uns anys, però la seva vocació el portà a pintar i dibuixar. El pintor Martí Alsina en fou el seu mestre i als seus vint-i-dos anys pogué anar a estudiar a Roma, en aquella època la “Meca” de tot artista.

Quan torna a Barcelona, tot i algun premi en alguna exposició queda clar que la seva excel·lència serà el dibuix i no la pintura. Així el trobem il·lustrant episodis de la guerra carlista de 1872. L’èxit fou tal que el contracten per il·lustrar les gestes de la guerra Ruso-Turca (1877).

En aquella època el dibuix ocupava el paper que amb el temps ocuparia la fotografia en els reportatges gràfics dels diaris. Com a il·lustrador gràfic assoleix fama internacional, s’estableix a Paris i dibuixa per La Ilustration, Le Monde Illustré o The Graphic de Londres.

Retorna a Barcelona, després de perdre la seva muller a Paris, i continua la seva prestigiosa carrera en les revistes de la capital catalana. A Barcelona es casa amb la filla del seu mestre Martí Alsina. La seva ciutat li reconeix els seus mèrits i el nomenen Director dels Museus, il·lustra llibres, cartells i publicitat, i encara té temps per la política, la vida social i cultural, passant a ser un gran activista del moment. I per si fos poc, també li encomanaren la direcció de la prestigiosa revista La Ilustración Artística. Morí aclamat a Barcelona el 1901, ciutat que l’havia vist nèixer el 1842.

Pellicer havia començant publicant dibuixos satírics a Lo Xanguet, Un tros de paper o Barcelona Còmica i continuà aquesta activitat a L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Tomasa de Barcelona, o El Mundo Cómico, El Público i Gil Blas de Madrid. Com a caricaturista firmava Nyapus.

El nostre home dominava la tècnica del dibuix a la ploma com pocs ho farien. El seu estil es troba dins del realisme social de la època però sabé mantenir un nivell de precisió en el seu traç que palesava l’anècdota o el drama de forma ben convincent, cosa que fa que els seus dibuixos siguin una crònica ineludible de la època que li tocà viure.
Bibliografia:
- El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer. Varis autors, direcció Josep Mª Cadena.
Editorial Pòrtic - Associació Conèixer Catalunya. 2004, Barcelona. pg. 12.