De les seves creacions destacaríem, en Carpanta, paradigma de la societat del moment. Reflectia, en clau d’humor, però amb una fina ironia, la situació de l’Espanya de postguerra: el racionament, l’estraperlo, la gana i la misèria de la època. No en va, moltes vegades tingué que retocar els seus dibuixos per ordre de la censura. Amb tot, la llista de personatges que creà és inoblidable, Aniceto, artista completo, Petra, criada para todo, Doña Tula, Blasa, portera de su casa, Melitón, bombero de afición, Tiquis-Miquis i una bona colla més.
No obstant, la obra per la que fou més conegut fou Zipi y Zape. Parella de bessons creats en la línia dels Katzemjammer Kids de R.Dirks el 1897 adaptant-los de l’obra Max und Moritz de W. Bush. Aquests personatges, que romanen a la memòria de molts de nosaltres, garantien el somriure amb les malifetes més versemblants, però la superproducció de Bruguera i la monotonia del tema fa que la seva qualitat minvés progressivament.
Josep Escobar Salientes, fou un dibuixant d’un estil net que reflectia el seu ofici com a dibuixant de cinema d’animació, molt influït pel paradigma disneià de l’època. Trobà, però, un estil personal indiscutible dotat d’una gran capacitat de síntesi i d’extraordinari dinamisme. “Gags” finíssims que sota la seva candidesa mostraven una realitat de la que es volia fugir i on el personatge/lector, a desgrat seu, quedava atrapat en un destí fatalista.
Nasqué a Barcelona, al 1908, tot i que va estar molt vinculat a Granollers, on treballà a la delegació de tabacalera, a una farmàcia, al servei de telègrafs i com a funcionari de Correus. Aquesta ciutat, en homenatge, celebra el Premi anual Josep Escobar de Dibuix Humorístic. Morí a Barcelona el 31 de març de 1994.