Dibuixant molt popular per les seves col·laboracions als “tebeos” de Bruguera, principalment a la revista Pulgarcito, on començà a treballar-hi l’any 1947. Als anys 20 ja dibuixava a revistes com Virolet, En Patufet o Pocholo, amb un estil proper als dibuixants de la època, i en revistes satíriques de la 2ª. República i durant la Guerra Civil, com ara L’Esquellot, Papitu o L’Esquella de la Torratxa. Aquestes col·laboracions el portaren a ser represaliat pels vencedors del 39 i ingressat a la presó. Passat el tràngol es dedicà al cinema d’animació, amb un bon nombre de films, dels que cal esmentar Civilón y el pirata Aguarrás. Fins i tot dissenyà i comercialitzà aparells per reproduir pel·lícules de dibuixos. També fou un gran afeccionat al teatre tant com autor com actor.
De les seves creacions destacaríem, en Carpanta, paradigma de la societat del moment. Reflectia, en clau d’humor, però amb una fina ironia, la situació de l’Espanya de postguerra: el racionament, l’estraperlo, la gana i la misèria de la època. No en va, moltes vegades tingué que retocar els seus dibuixos per ordre de la censura. Amb tot, la llista de personatges que creà és inoblidable, Aniceto, artista completo, Petra, criada para todo, Doña Tula, Blasa, portera de su casa, Melitón, bombero de afición, Tiquis-Miquis i una bona colla més.
No obstant, la obra per la que fou més conegut fou Zipi y Zape. Parella de bessons creats en la línia dels Katzemjammer Kids de R.Dirks el 1897 adaptant-los de l’obra Max und Moritz de W. Bush. Aquests personatges, que romanen a la memòria de molts de nosaltres, garantien el somriure amb les malifetes més versemblants, però la superproducció de Bruguera i la monotonia del tema fa que la seva qualitat minvés progressivament.
Josep Escobar Salientes, fou un dibuixant d’un estil net que reflectia el seu ofici com a dibuixant de cinema d’animació, molt influït pel paradigma disneià de l’època. Trobà, però, un estil personal indiscutible dotat d’una gran capacitat de síntesi i d’extraordinari dinamisme. “Gags” finíssims que sota la seva candidesa mostraven una realitat de la que es volia fugir i on el personatge/lector, a desgrat seu, quedava atrapat en un destí fatalista.
Nasqué a Barcelona, al 1908, tot i que va estar molt vinculat a Granollers, on treballà a la delegació de tabacalera, a una farmàcia, al servei de telègrafs i com a funcionari de Correus. Aquesta ciutat, en homenatge, celebra el Premi anual Josep Escobar de Dibuix Humorístic. Morí a Barcelona el 31 de març de 1994.
De les seves creacions destacaríem, en Carpanta, paradigma de la societat del moment. Reflectia, en clau d’humor, però amb una fina ironia, la situació de l’Espanya de postguerra: el racionament, l’estraperlo, la gana i la misèria de la època. No en va, moltes vegades tingué que retocar els seus dibuixos per ordre de la censura. Amb tot, la llista de personatges que creà és inoblidable, Aniceto, artista completo, Petra, criada para todo, Doña Tula, Blasa, portera de su casa, Melitón, bombero de afición, Tiquis-Miquis i una bona colla més.
No obstant, la obra per la que fou més conegut fou Zipi y Zape. Parella de bessons creats en la línia dels Katzemjammer Kids de R.Dirks el 1897 adaptant-los de l’obra Max und Moritz de W. Bush. Aquests personatges, que romanen a la memòria de molts de nosaltres, garantien el somriure amb les malifetes més versemblants, però la superproducció de Bruguera i la monotonia del tema fa que la seva qualitat minvés progressivament.
Josep Escobar Salientes, fou un dibuixant d’un estil net que reflectia el seu ofici com a dibuixant de cinema d’animació, molt influït pel paradigma disneià de l’època. Trobà, però, un estil personal indiscutible dotat d’una gran capacitat de síntesi i d’extraordinari dinamisme. “Gags” finíssims que sota la seva candidesa mostraven una realitat de la que es volia fugir i on el personatge/lector, a desgrat seu, quedava atrapat en un destí fatalista.
Nasqué a Barcelona, al 1908, tot i que va estar molt vinculat a Granollers, on treballà a la delegació de tabacalera, a una farmàcia, al servei de telègrafs i com a funcionari de Correus. Aquesta ciutat, en homenatge, celebra el Premi anual Josep Escobar de Dibuix Humorístic. Morí a Barcelona el 31 de març de 1994.
(fotografia d'en Escobar d'una exposició a l'IVAM de València el 2019. No recordo quina era)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20G.%20Cristi%20(ARG)%2015-02-2007.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%205-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%205-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%205-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%205-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%20setembre-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2013-02-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2013-02-2008.jpg)
%20Gustavo%20G.%20Cristi%20(Arg)%2020-07-2007.jpg)
%20(TC)%20maig%202007.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20G.%20Cristi%20(ARG)%205-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20G.%20Cristi%20(ARG)%205-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20G.%20Cristi%20(ARG)%20febrer%202007.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
%20Gabriel%20Fabry%20(ARG)%2018-06-2008.jpg)
Entrades
