EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT. LLUÍS SOLÀ i DACHS

Els que estimem el dibuix humorístic i historietístic tenim un deute amb els pioners que varen començar a dignificar aquest món. En podem mencionar varis però n’hi ha uns que no podrien faltar en aquesta llista, acceptant, però, que ens en deixem varis voldria mencionar els pioners, a Josep Mª Cadena, Antonio Martín i en Lluís Solà. A n’Antonio Martín no el conec personalment.

Vaig conèixer, personalment, en Lluís Solà i en Josep Mª Cadena en un sopar de dibuixants al que m’havia convidat en KAP. Qui els coneix no cal que els hi digui que són persones d’un tarannà afable i generós. Sortosament en Lluís Solà viu relativament a prop de casa meva. L’atzar afavorí que arran de l’exposició que commemorava el centenari de la desaparició del setmanari Cu-Cut i que comissariava en KAP, aquest em demanés de recollir un document a casa d’en Lluís.

Un altre cop la personalitat d’en Lluís em captivà i les anècdotes que m’explicà em varen suggerir que era material molt valuós que s’hauria de preservar; tot i que ja ho ha anat exposant en els seus llibres, en Lluís encara guarda molta informació del món del dibuix i de l’època que li ha tocat viure.

Així vaig començar a pensar en que alguna cosa s’hauria de fer. Les dificultats venien de la nul·la experiència que jo posseeixo per fer aquestes coses i l’escassa difusió que jo els hi puc donar. Amb tot i arran d’una visita que varem fer a en Lluís juntament amb en Jordi Riera, un altre malalt de la historieta, li vaig proposar a en Lluís de parlar sobre ell i els seus llibres. Ell acceptà d’immediat. És així de generós amb el seu temps.

Així doncs, enceto aquestes converses, tot i que no sé molt bé com encarar-les i com acabaran. La conversa amb en Lluís sempre és molt fluïda i les dades i les anècdotes sorgeixen a cabassos.

La primera conversa la tinguérem  el dia 29 de novembre de l’any passat. Des de l’inici me n’adonava que m’era molt difícil posar ordre a tota aquella documentació, per tant prego comprensió al lector i disculpes a en Lluís per no saber-ne més.

L’estructura que m’he proposat és fer un extracte de cada conversa però ordenada segons el temps i el tema principal, que és el dibuix, però també me n’he adonat que no podem prescindir de conèixer la persona. Conèixer la persona fa més comprensible la seva obra. Tampoc és una referència bibliogràfica, és un recull de les anècdotes que en Lluís d’una manera espòntania i molt distreta em va explicant.

Cal dir que escoltar en Lluís és un veritable plaer i per a mi, que abans de conèixer-lo el venerava per la seva feina, és un regal el gaudir de la seva conversa i de la seva companyia. Per tant no cal que us digui l’agraïment que tinc per en Lluís per la seva generositat.

Amb tot el més aconsellable és llegir els seus llibres, els que no ho hagin fet. M’ho agraireu.